La setmana passada, Belém (Brasil) va ser l’epicentre de la lluita global contra el canvi climàtic. La COP30, la 30a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, ha reunit 195 països en un moment crític: el món ja ha superat per primera vegada el llindar d’1,5 °C respecte als nivells preindustrials, i els científics alerten que l’overshoot —una superació temporal d’aquest límit— és inevitable. Tot i això, cada dècima de grau compta, i la urgència d’accelerar l’acció climàtica és més gran que mai.
Principals avenços: adaptació i finançament
Un dels resultats més destacats és el compromís de triplicar el finançament per a l’adaptació abans del 2035. Aquesta mesura busca reforçar la resiliència de les comunitats més vulnerables davant fenòmens extrems com sequeres, inundacions i huracans, que ja són una realitat. Actualment, la bretxa és enorme: els països en desenvolupament necessiten uns 310.000 milions de dòlars anuals per adaptar-se, però només reben una fracció d’aquesta quantitat.
Per fer seguiment del progrés, s’ha aprovat un conjunt de 59 indicadors globals d’adaptació, que permetran mesurar l’impacte en sectors clau com aigua, salut, ecosistemes i infraestructures. Aquesta és una fita important per passar de les declaracions a la implementació efectiva.
Justícia climàtica i transició energètica
La COP30 també ha fet un pas endavant en matèria de justícia climàtica amb la creació del Belém Action Mechanism (BAM), un instrument per garantir una transició energètica justa. L’objectiu és que el pas dels combustibles fòssils cap a les energies netes no deixi enrere treballadors ni comunitats vulnerables. El mecanisme inclou cooperació internacional, assistència tècnica i finançament basat en subvencions, amb un fort enfocament en drets laborals i participació indígena.
En aquest sentit, la COP30 ha estat històrica pel protagonisme dels pobles indígenes. Més de 900 representants acreditats han defensat la demarcació de territoris i la protecció dels boscos, recordant que custodien el 80 % de la biodiversitat terrestre però reben menys de l’1 % dels fons climàtics globals.
L’ombra dels combustibles fòssils
Tot i aquests avenços, la gran assignatura pendent continua sent la reducció dels combustibles fòssils. Malgrat que més de 80 països reclamaven un full de ruta vinculant per eliminar carbó, petroli i gas, el text final no inclou cap compromís legal. La presidència brasilera ha anunciat que impulsarà dos mapes voluntaris fora del marc formal de l’ONU: un per revertir la desforestació i un altre per avançar cap a la fi dels fòssils, però sense caràcter obligatori.
Aquest buit és preocupant, ja que la ciència és clara: per mantenir l’escalfament per sota dels 2 °C i limitar-lo a 1,5 °C, cal reduir les emissions un 60 % abans del 2035. Les promeses actuals només aconseguirien una reducció del 10 %, cosa que ens aboca a un escenari de riscos irreversibles per ecosistemes com l’Amazònia o els esculls de corall.
Noves iniciatives per accelerar l’acció
Per contrarestar la lentitud en la implementació, s’ha llançat el Global Implementation Accelerator i la Belém Mission to 1.5 °C, iniciatives voluntàries que busquen mobilitzar inversions i donar suport als països en el desplegament dels seus plans climàtics. També s’ha acordat celebrar diàlegs anuals sobre mesures comercials unilaterals, com els aranzels climàtics, per evitar que esdevinguin discriminatòries.
En resum: la COP30 ha reforçat el finançament per a l’adaptació, ha creat mecanismes per a una transició justa i ha donat més veu als pobles indígenes. Però sense un compromís ferm per eliminar els combustibles fòssils, la lluita contra el canvi climàtic continua sent insuficient. A auma compartim aquesta visió: la sostenibilitat no és una opció, és una responsabilitat. Cada projecte és una oportunitat per innovar i construir un planeta més verd i resilient. El temps d’actuar és ara.