El passat 3 de juny de 2026, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va obrir la consulta pública prèvia per a la transposició de la Directiva (UE) 2024/3019 sobre el tractament de les aigües residuals urbanes — coneguda al sector com a Directiva TARU. Es tracta de la reforma més profunda del marc normatiu espanyol en sanejament i depuració de les últimes tres dècades: derogarà la legislació vigent des de 1995 i imposarà nous llindars tècnics, energètics i de transparència a tot el sector.
La consulta pública es tanca el 26 de juny de 2026, i el termini definitiu per a la transposició acaba el 31 de juliol de 2027, amb aplicació obligatòria a partir del 1 d’agost de 2027. Sembla llunyà, però l’experiència ens diu que les inversions en infraestructura hidràulica requereixen períodes de planificació de tres a cinc anys. Les administracions, indústries i operadors que esperin a 2027 per començar a planificar arribaran tard.
Cinc canvis estructurals que la nova llei portarà
1. Reducció dràstica del llindar d’aglomeracions obligades
L’actual normativa només obliga a tractar aigües residuals en aglomeracions de més de 2.000 habitants-equivalents. La nova llei baixa aquest llindar a 1.000 habitants-equivalents. La conseqüència és immediata per a centenars de municipis petits, especialment a Catalunya, on l’estructura territorial està formada per nombrosos nuclis rurals que fins ara quedaven fora de l’obligació de disposar d’EDAR pròpia.
2. Tractament obligatori de microcontaminants
És un dels canvis més tècnicament exigents. Les EDAR hauran d’incorporar tractaments quaternaris per eliminar microcontaminants com fàrmacs, productes de cura personal i altres molècules químiques que els tractaments convencionals no retenen. Això suposa inversió en ozonització, carbó actiu o membranes avançades en pràcticament totes les depuradores grans del país.
3. Responsabilitat ampliada del productor: indústria farmacèutica i cosmètica
Aquesta és la novetat amb més impacte econòmic per al sector privat. Les indústries farmacèutica i cosmètica hauran de finançar una part substancial dels costos del tractament quaternari, en aplicació del principi qui contamina, paga. És el primer cop a Europa que es trasllada de manera directa el cost del tractament avançat als sectors productors dels microcontaminants.
4. Neutralitat energètica del sector el 2045
La Directiva fixa un objectiu de neutralitat energètica per al sector de depuració l’any 2045. Les EDAR hauran de produir tanta energia renovable com en consumeixin — principalment via biogàs del fang, fotovoltaica integrada i aprofitament tèrmic. Aquesta exigència obre una finestra estratègica enorme per a la hibridació entre cicle de l’aigua i transició energètica, dos àmbits que fins ara s’havien tractat de manera separada.
5. Gestió de desbordaments per pluges i transparència pública
S’incorporen obligacions noves de control dels desbordaments dels sistemes unitaris durant episodis de pluja intensa, i s’estableix la publicació pública de dades de qualitat de l’efluent. Les administracions locals hauran de modernitzar els sistemes de telemetria i reporting per complir aquests requisits.
Implicacions pràctiques per a cada actor
Per a les administracions locals, especialment ajuntaments i consells comarcals amb depuradores de mida mitjana o petita, l’EPBD obre dos fronts simultanis: la necessitat d’ampliar la cobertura (nuclis fins ara no obligats) i la d’invertir en tractament quaternari a les EDAR existents. Caldrà planificar pressupostàriament aquestes inversions des de ja, perquè els cicles d’inversió pública són llargs i els ajuts europeus disponibles (PERTE de digitalització del cicle de l’aigua, fons NextGen) tenen finestres temporals que s’estan tancant.
Per a la indústria agroalimentària, química i farmacèutica, l’impacte és directe i de dues vies: per una banda, com a productors d’aigües residuals industrials sotmeses a nous llindars d’abocament; per l’altra, en el cas específic de farmacèutica i cosmètica, com a finançadors d’una part del tractament avançat municipal. La recomanació és anticipar una auditoria hidràulica completa i revisar els convenis vigents amb les EDAR municipals que reben els seus abocaments indirectes.
Per als operadors del cicle integral de l’aigua, els reptes són tècnics però també de model de negoci. La neutralitat energètica obliga a repensar la depuradora com a infraestructura híbrida aigua-energia, no com a planta passiva. Els que sàpiguen integrar el cicle de l’aigua amb generació renovable, valorització de fang i recuperació de calor estaran molt millor posicionats el 2045.
Recomanacions
Davant aquest escenari, recomanem tres accions immediates:
Participar a la consulta pública abans del 26 de juny. És el moment d’incidir en els aspectes tècnics que afecten cada sector. Les organitzacions sectorials estan presentant aportacions; les empreses i administracions individuals també poden fer-ho.
Diagnòstic d’exposició i full de ruta 2027-2045. Inventari de punts d’abocament, distància tècnica respecte als nous llindars, identificació d’inversions necessàries i seqüenciació prioritzada.
Integració del binomi aigua-energia. Començar a dissenyar les inversions pensant simultàniament en compliment hidràulic i neutralitat energètica. Fer les obres dues vegades no és una opció rendible.
A auma auma acompanyem indústries, administracions i operadors del cicle integral de l’aigua en aquesta transició: des de l’auditoria hidràulica i el diagnòstic d’exposició normativa fins a la planificació tècnica integrada amb la dimensió energètica. La nova llei d’aigües residuals no és només una actualització normativa: és el redisseny del sanejament espanyol per als pròxims vint anys.