El mercat elèctric espanyol ha entrat el 2026 en una etapa qualitativament nova. Les dades del primer quadrimestre ho confirmen: les renovables han assolit el 61,8% del mix de generació nacional, amb quatre mesos consecutius per sobre del 60%, segons els informes del sistema elèctric publicats per Red Elèctrica. Informe del sistema eléctrico | Red Eléctrica.
Però darrere d’aquesta xifra històrica hi ha una segona dada que reconfigura per complet l’equació econòmica dels projectes renovables: Espanya ha registrat 397 hores amb preus negatius només en el primer trimestre, una xifra que s’acosta perillosament a les 555 hores acumulades durant tot l’any 2025. Si afegim les hores a preu zero, parlem ja del 16% del total d’hores del període, segons els resultats del mercat diari d’OMIE. Precio del mercado diario | OMIE
Per a un promotor que va dimensionar el seu projecte fa tres o quatre anys, aquesta realitat trenca premisses fonamentals del model financer. La hipòtesi clàssica —produir el màxim possible i vendre tot el que generes al pool— ha deixat de garantir la rendibilitat esperada. La paradoxa és evident: com més èxit té la transició energètica en termes de capacitat instal·lada, més pressió a la baixa exerceixen els excedents fotovoltaics sobre el preu durant les hores centrals del dia, precisament aquelles en què la planta produeix més.
D’un model de generació a un model de captura de valor
El canvi de paradigma té un nom clar: cal passar d’optimitzar la generació a optimitzar la captura de preu. I això implica repensar tant els projectes nous com els actius ja en operació. La pregunta que avui es fan els promotors no és quants MWh produirà la planta, sinó a quin preu mitjà ponderat es vendrà cada MWh al llarg de la seva vida útil. La diferència entre aquestes dues mètriques —el factor de captura— és el que separa avui un projecte rendible d’un projecte amb problemes de cash flow.
En aquest context, l’emmagatzematge amb bateries (BESS) ha deixat de ser una opció estratègica per convertir-se en un element estructural del disseny. La hibridació de plantes fotovoltaiques i eòliques amb sistemes BESS permet tres palanques de valor simultànies: mitigar els retalls d’energia durant les hores de preus negatius, arbitrar entre franges horàries de sobreoferta i pics de demanda, i oferir serveis auxiliars a la xarxa que aporten ingressos addicionals al marge del mercat diari. El primer trimestre del 2026 ha mostrat amb claredat que aquesta combinació amplia substancialment les finestres d’arbitratge entre l’excés fotovoltaic diürn i els pics de preu en moments de baixa producció eòlica.
Què cal revisar en projectes nous i en plantes en operació
Per a un projecte greenfield, el disseny ja no pot començar per la potència fotovoltaica i afegir-hi bateries com a complement. L’enfocament correcte és invers: dimensionar la planta a partir d’una corba de captura de preu objectiu, definir la ràtio FV/BESS que la maximitza segons les previsions de mercat a 15-20 anys, i validar el resultat amb els requeriments tècnics del punt de connexió. Aquest procés exigeix integrar des del minut zero la modelització de mercat, l’enginyeria elèctrica i el disseny ambiental, evitant les iteracions tardanes que erosionen marges.
Per a les plantes en operació, l’anàlisi és diferent però igualment urgent. Cal avaluar tècnicament i econòmicament tres alternatives: la incorporació de BESS en el mateix punt de connexió aprofitant el permís d’accés existent, la hibridació amb una segona tecnologia (per exemple, afegir eòlica a una FV amb perfil complementari), i en el cas dels actius eòlics que s’acosten al final de la seva vida útil, el repowering amb tecnologia d’alta eficiència que pot multiplicar la generació en el mateix emplaçament sense necessitat de nous permisos de sòl.
Aquesta darrera via està guanyant pes a escala europea segons SolarPower Europe, que apunta cap a centrals fotovoltaiques híbrides i PPAs híbrids com a resposta del sector als nous patrons de preu.
El paper de l’enginyeria consultora
Aquest nou escenari demana una consultoria que parli simultàniament tres idiomes: el de l’enginyeria elèctrica i el disseny tècnic, el de la tramitació ambiental i administrativa, i el de la modelització econòmica i de mercat. Els tres àmbits estan ara més entrellaçats que mai: una decisió tècnica sobre la mida de la bateria té implicacions immediates sobre la corba d’ingressos, i una restricció ambiental sobre l’ocupació de sòl pot decantar la viabilitat cap a una configuració hibridada més intensiva.
Des d’auma auma acompanyem promotors, indústria i administracions en aquesta transició cap a un sistema elèctric on l’energia neta ja no és el repte —produir-la s’ha resolt—, sinó on el repte és gestionar-la, emmagatzemar-la i monetitzar-la amb intel·ligència. Els pròxims dos anys seran decisius: els projectes que sàpiguen integrar generació, emmagatzematge i estratègia de mercat des del disseny seran els que captin valor real en un sistema cada cop més abundant en energia però cada cop més exigent quant a la seva flexibilitat.