Directiva RED i tramitació de projectes renovables: què canvia realment
La Directiva RED III estableix un nou marc europeu per accelerar la tramitació de projectes renovables, amb terminis màxims, zones d’acceleració i silenci administratiu positiu. Directiva (UE) 2023/2413 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 18 de octubre de 2023, por la que se modifican la Directiva (UE) 2018/2001, el Reglamento (UE) 2018/1999 y la Directiva 98/70/CE en lo que respecta a la promoción de la energía procedente de fuentes renovables y se deroga la Directiva (UE) 2015/652 del Consejo
La Directiva RED europea és el marc legislatiu que defineix fins a on i amb quina velocitat ha d’avançar la transició energètica a la Unió Europea. L’impacte però, va molt més enllà dels objectius de potència instal·lada: condicionen directament els terminis, els procediments i la viabilitat de cada projecte de renovables. En aquest article expliquem què son, quins son els seus punts més rellevant per a la tramitació i quina es la seva situació legal actualment a Espanya.
Directiva RED: què és.
«RED» pot referir-se a dos tipus de normatives europees diferents: la Directiva d’Equips Radioelèctrics (Ràdio Equipment Directive, 2014/53/UE), orientada a la ciberseguretat de dispositius sense fil; i les Directiva d’Energies Renovables (Renewable Energy Directive), que és la que afecta directament el sector energètic i la tramitació d’instal·lacions de generació renovable.
Ens centrem en aquesta última. La Directiva RED d’energies renovables constitueix l’instrument legislatiu que la Unió Europea utilitza per fixar objectius vinculants de penetració renovable i establir el marc procedimental en el qual s’han de moure els Estats membres per assolir-los.
RED 1 (2009) – Primera Directiva de Renovalbles
Va fixar l’objectiu que el 20% del consum energètic de la UE procedís de fonts renovables el 2020. Va ser el primer marc vinculant a escala europea en matèria d’ energia neta.
RED II (2018) – Segona Directiva: objectiu del 30% el 2030
Va revisar a l’alça l’objectiu fins al 32% per al 2030 i va reforçar els mecanismes de seguiment. Vinculada al Pacte Verd Europeu i el seu objectiu de neutralitat climàtica el 2050.
RED III (2023) – Tercera Directiva: objectiu del 42,5% i revolució procedimental
Publicada en el DOUE el 31 d’octubre, eleva l’objectiu al 42,5% per al 2030 i introdueix canvis substancials en la tramitació administrativa de projectes renovables, que són el focus d’ aquest article.
Els punts més destacables per a la tramitació de renovables
La RED III no és només una revisió d’ objectius. Suposa una transformació del model d’autorització de projectes renovables a Europa. Aquests són els seus pilars més rellevants:
1.- Zones d’Acceleració Renovable (ZAR)
- Els Estats membres han de definir cartogràficament zones terrestres i marítimes prioritàries per al desplegament d’energies renovables.
- Dins d’aquestes zones, els projectes no requereixen una avaluació d’impacte ambiental individualitzada (excepte si generen efectes significatius), sinó únicament mesures de mitigació adequades.
- S’aplica el silenci administratiu positiu: si l’Administració no respon dins del termini, l’autorització s’entén concedida (excepte quan sigui preceptiva l’avaluació ambiental).
- Els terminis de tramitació son notablement més curts (veure taula comparativa més avall).
2.- Finestreta única administrativa
- Obligació per a tots els Estats de crear un punt de contacte únic on es gestioni la totalitat del procediment d’autorització.
- Elimina la fragmentació entre organismes i administracions que, a dia d’avui, allarga els expedients de forma innecessària.
3.- Interès públic superior de les renovables
- Les instal·lacions de generació renovable, les seves infraestructures d’evacuació i els actius d’emmagatzematge es consideren d’interès públic superior.
- Això els atorga prioritat quan es ponderen interessos jurídics en conflicte, agilitzant la resolució de recursos i oposicions.
- Aquest punt era d’aplicació obligatòria des del 21 de març de 2024.
4.- Nous objectius sectorials
- Objectiu vinculant del 42,5% d’energia renovable en el consumo brut per a 2030, ampliable al 45% amb esforços addicionals.
- Per als combustibles renovables d’origen no biològic (RFNBO, com l’hidrogen verd): objectiu del 42% en 2030 y del 60% en 2035, estès a qualsevol us i no sols al transport.
RED III Terminis de tramitació
La directiva estableix terminis màxims concrets. La diferència amb els temps reals de tramitació a Europa —i a Espanya en particular— es molt significativa:
| Tipus de projecte / Situació | Termini RED III | Situació a Espanya | Estat |
|---|---|---|---|
| Dins de Zones d’Acceleració Renovable | 12 mesos (+6 ampliables) | ZAR encara no definides | Pendent |
| Fora de ZAR (règim general) | 24 mesos (+6 ampliables) | Fins a 8 anys (Auth. Explotació) | Divergent |
| Instal·lacions petites (≤100 kW) | 1 mes | Sense equivalent clar | No transposat |
| Autorització Admin. de Construcció | Inclosa en els terminis anteriors | Fins a 49 mesos | Excessiu |
| Eòlica marina y bombejos hidràulics | Sense distinció específica | Màxim 9 anys | Divergent |
Les dades europees son igualment preocupants: en diversos països els retards en la concessió de permisos per a projectes solars superen els dos anys i, en alguns casos, s’allarguen fins a quatre, duplicant el màxim que permet la pròpia directiva.
RED III – Son d’obligat compliment? La clau està en la transposició
Aquesta és una de les preguntes més freqüents que rebem a auma dels nostre clients promotors. La resposta té matisos importants:
Les directives europees NO són d’aplicació directa. A diferència dels reglaments de la UE —que vinculen tots els ciutadans i empreses des de la seva publicació al Diari Oficial—, les directives obliguen els Estats membres a traslladar el seu contingut a l’ordenament jurídic nacional dins d’un termini determinat.
Fins que aquest procés de transposició no es completa, els promotors no poden invocar directament els terminis i avantatges de la RED III davant l’ Administració espanyola.
El termini general de transposició de la RED III va vèncer el 21 de maig de 2025. No obstant això, cap dels 27 Estats membres ho va complir íntegrament. A dia d’avui, Espanya acumula més de 465 dies de retard en la transposició d’aquesta directiva, sent la normativa de transició ecològica amb més demora al nostre país.
Conseqüències del retard: La Comissió Europea ja ha iniciat procediments d’infracció contra els Estats incomplidors. Suècia ha sigut portada davant del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) precisament per no accelerar els processos d’autorització de renovables. Espanya, tot i que encara no ha rebut sanció econòmica per aquest motiu, manté una posició d’alta exposició jurídica davant Brussel·les.
En l’àmbit nacional, el MITECO ha obert a audiència pública un projecte de Reial decret de foment de combustibles renovables que transposa parcialment la RED III en matèria de transport. Tanmateix, els aspectes clau per a la tramitació d’instal·lacions —ZAR, finestreta única, terminis màxims— segueixen pendents d’incorporació al dret espanyol.
Què hi ha en vigor ja a Espanya
- La presumpció d’interès públic superior de les renovables, el termini de transposició de les quals va vèncer el 21 de març de 2024, pot ser invocada en procediments administratius i judicials.
- El règim de terminis i fites establert pel Reial decret llei 8/2023 (Autorització de Construcció: 49 mesos; Autorització d’ Explotació: fins a 8 anys) continua sent la norma aplicable.
- El procediment de determinació d’afecció ambiental simplificat per a eòlica i solar fotovoltaica introduït temporalment continua sent d’aplicació per a projectes presentats abans del 31 de desembre de 2024.
Què significa això pels promotors
La RED III suposa un canvi de paradigma en la tramitació de renovables a Europa. Els seus terminis, el seu model de ZAR i el silenci positiu representen una millora substancial respecte a l’statuquo actual. Però mentre no es produeixi la transposició a Espanya, aquests avantatges romanen fora de l’abast dels promotors.
Les implicacions pràctiques són clares: la planificació de projectes s’ha de realitzar sota la normativa nacional vigent, anticipant els terminis actuals i les seves possibles ampliacions. Alhora, convé seguir de prop l’avanç legislatiu, perquè la transposició —quan arribi— pot alterar significativament els temps i costos de tramitació, especialment per a projectes en zones que puguin ser designades com a ZAR.
A auma auma acompanyem els nostres clients en tota la cadena de tramitació administrativa de projectes renovables: des de l’anàlisi de viabilitat normativa fins a l’obtenció d’autoritzacions, amb seguiment continu dels canvis regulatoris a nivell europeu i nacional.